Napoleó, tema 2 dossier
1. Qui era Napoleó? Fes-ne un resum de la seva vida, també amb imatges.
Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos esdevingué 49è copríncep d'Andorra.
Seguia la carrera militar en l'especialitat d'artilleria, destacant en diversos esdeveniments de la revolució francesa, com la reconquesta de la Portuària de Tolón de 1793. Aquest fet va ascendir al rang de general de Brigada. Durant el període de la Junta Directiva, Napoleó dut a terme una brillant campanya a Itàlia derrotar les tropes austriacistes a Lodi, Arcoa i Rivoli.
Aprofitant la seva gran popularitat a França va donar el cop d'estat del 18 de boira de l'any VIII de la revolució (9 de novembre de 1799), establir un triumvirat format per Sièyes, Ducos i ell mateix. Poc després va ser proclamat primer Cònsol, una posició que li permetia governar durant deu anys.
El 1804, va esdevenir emperador i va buscar el control de tota Europa. En aquesta etapa va envair molts països i va guanyar grans victòries, com en les batalles d'Austerlitz (1805), Jena (1806) i Friedland (1807). Però també grans fracassos, com les seves campanyes a Rússia i Espanya.
El 19 d'octubre de 1813, Napoleó va ser Der
2. Cerca informació sobre l'Imperi napoleònic i l'expliques.
Amb l'esperança de consolidar el seu lloc, Fouché li va suggerir a Bonaparte que la millor manera d'apaivagar les conspiracions seria transformar el consolat vitalici en un imperi hereditari, el qual, atès que tindria un hereu, trauria tota esperança de canviar el règim per assassinat. Bonaparte acull el suggeriment i el 28 de maig de 1804 es proclama l'imperi.
L'heterogènia oposició al seu govern va ser desmantellada mitjançant dràstiques repressions a dreta i a esquerra, arran de fallits atemptats contra la seva persona; l'exemple més covard va ser el segrest i execució d'un príncep deposat emparentat amb els Borbons, el duc d'Enghien, el 21 de març de 1804. El corol·lari d'aquest procés va ser l'oferiment que li va fer al Senat l'endemà de la corona imperial. La cerimònia de coronació es va dur a terme el 2 de desembre a Notre Dame, amb l'assistència del papa Pius VII. Durant la mateixa es diu que Napoleó es va posar la corona a si mateix, en comptes de deixar al pontífex fer el gest, i també que va coronar a Josefina. El pontífex es va limitar a demanar que celebressin un matrimoni religiós, en un senzill acte que es va ocultar gelosament al públic, una nova constitució el mateix any va afirmar encara més la seva autoritat omnímoda.
Cal afegir que Napoleó va realitzar un referèndum sobre l'acceptació o rebuig del seu càrrec com a emperador dels francesos, el qual va guanyar amb claredat tot i que sense arribar a una majoria absoluta. Va manipular les xifres a favor seu sumant uns 500.000 vots als resultats per tal que la victòria fos aclaparadora, és a dir que passés d'una majoria a favor de l'emperador a una gran majoria a favor seu
3. Per què va caure Napoleó? Quines idees defensava?
L'aliança de Bonaparte amb el tsar Alexandre I va quedar anul·lada el 1812 i Napoleó va mamprendre una campanya contra Rússia que va acabar amb la tràgica retirada de Moscou. Després d'aquest fracàs, tota Europa es va unir per combatre'l i, encara que va lluitar amb mestria, la superioritat dels seus enemics va impossibilitar la seva victòria i el 31 de març, les tropes antinapoleòniques de la Sisena Coalició ocupen París,[10]
i Napoleó és obligat a abdicar i exiliar-se a l'illa d'Elba pel tractat de Fontainebleau,[11]
i el 30 de maig, amb la signatura del tractat de París, Lluís XVIII és nomenat rei de França.[12]
L'1 de novembre de 1814 s'inicia el congrés de Viena. Maria Lluïsa i el seu fill van quedar sota la custòdia del pare d'aquesta, l'emperador d'Àustria Francesc I, i Napoleó no va tornar a veure'ls mai, malgrat la seua dramàtica reaparició. Va escapar d'Elba al març de 1815, va arribar a França i va anar a París després que se li unissin les tropes enviades per capturar-lo, iniciant-se el període denominat Govern dels cent dies. Establert a la capital, va promulgar una nova constitució més democràtica i els veterans de les anteriors campanyes van acudir a la seua crida, començant novament l'enfrontament contra els aliats.
El resultat va ser la campanya de Bèlgica, que va concloure amb la derrota en la Batalla de Waterloo el 18 de juny de 1815. A París les multituds li imploraven que continués la lluita, però els polítics li van retirar el seu suport, per la qual cosa va abdicar en favor del seu fill, Napoleó II. Va anar a Rochefort, on va capitular davant del capità del vaixell britànic Bellerophon. Va ser reclòs, llavors, a Santa Helena, una illa al sud de l'oceà Atlàntic. Va romandre allí fins que va morir el 5 de maig de 1821.[13] El 1840, les seves despulles van ser traslladades per ordre de Lluís Felip I de França als Invàlids
Comentarios
Publicar un comentario